Llibres

Músic, actor, ballarí

Anatomia de l’artista

Llibre il·lustrat, 265 pàgines.
Marc Papillon Éditions – 2024

Demaneu el llibre

Coberta d’Anatomia de l’artista: Músic, actor, ballarí.

Preàmbul

Il·lustració d’Anatomia de l’artista: Músic, actor, ballarí.

Recórrer aquest llibre és com emprendre un viatge al fil dels actes, travessant el temps i les edats, i descobrint a cada pàgina un tema nou. La intenció no és oferir una anàlisi detallada de cada tema, sinó més aviat presentar un panorama, un conjunt de qüestions que permetin a l’artista fer malabars amb plena consciència amb les múltiples facetes del seu art i del seu ésser.

Cada pàgina està pensada per estimular la reflexió, encoratjar l’exploració personal i ajudar a comprendre com interactuen el nostre cos i la nostra ment en el procés creatiu.

El llibre

Il·lustració d’Anatomia de l’artista: Músic, actor, ballarí.

Músics, actors i ballarins treballen amb les mateixes eines: un cos, una respiració, una atenció, unes emocions. Les seves formes d’expressió són diferents, però el seu llenguatge és comú. Anatomia de l’artista s’adreça a tots tres.

El llibre segueix la vida d’un artista en set actes, de la primera infància a la vellesa, i recorre més de cent temes, il·lustrats amb les fotografies de l’autor. És la introducció de la sèrie Anatomia del músic.

Per què tants temes?

Il·lustració d’Anatomia de l’artista: Músic, actor, ballarí.

Un músic dedica la major part de la seva feina a l’instrument, al repertori, als passatges difícils. Tanmateix, allò que dona forma a la seva manera de tocar va molt més enllà d’aquest marc: com dorm, com es recupera, com respira i com s’asseu, la seva relació amb l’error i amb la crítica, la confiança construïda o malmesa durant la infància, els trasbalsos de l’adolescència, l’equilibri entre vida personal i vida professional, la manera com es fa gran amb el seu art.

Aquests temes són fonamentals, però poques vegades s’aborden de manera conscient. Les classes d’instrument els deixen poc espai, i el músic els travessa gairebé sempre sense posar-los nom. Tot i així, actuen constantment, en segon pla, tant sobre la seva tècnica com sobre el plaer de tocar.

El llibre no pretén tractar cadascun en detall. Proposa un panorama: cada pàgina obre una porta, dona uns quants punts de referència i convida el lector a reconèixer què, en el seu propi recorregut, mereix que s’hi aturi. Multiplicant els angles s’acaba percebent com el cos, el cap i el cor treballen junts en el gest artístic.

Pla del llibre

Un preàmbul i set actes

Il·lustració d’Anatomia de l’artista: Músic, actor, ballarí.

Preàmbul
Repensar la confiança · Desenvolupar, actuar i connectar · Estabilitat mòbil · Espiral lògica d’aprenentatge i de recerca · L’anatomia al servei de l’autonomia · Disciplina · Paciència · Reptes d’artista · Divertir-se és tocar millor · Enfocament mental de l’art · Dret a l’error · Matisos musicals · Hiperlaxitud i ansietat · Ritme corporal sentit · Paradoxa entre hiperadaptabilitat i inflexibilitat · Domini del cos en la seva globalitat · Competències · Inestabilitat · Cognició encarnada de l’artista

Acte I · Primera infància
Important i no seriosa · Talent i mitologia · Desenvolupament del fetus · Psicomotricitat · Exploració sensorial · Descoberta del cos · Caminar · Primeres emocions lligades a la música · Escolta musical · Aprenentatge del llenguatge musical · Germans i descobertes · Aprenentatge del cant · Aprenentatge de la dansa · El cervell d’un jove músic

Acte II · Infància
La plasticitat cerebral · Creativitat · Acceptar decebre · Por escènica i ansietat · Autocrítica · L’infant criticat · Constància i regularitat · Gestió del temps · Tolerància: el dret a errar d’hora · Trobar la pròpia veu · Altes capacitats · Recerca del rendiment · Competència destructiva · Improvisació col·lectiva · Aprenentatge de l’escolta activa · Escalfament i estiraments · Primeres passes en la improvisació · Anatomia funcional i pedagogia · Divergència i convergència · Recerca artística · Tècnica instrumental · Improvisació · Músic – Actor – Ballarí – Director d’escena

Acte III · Adolescència
Les hormones · Adolescència i emancipació · Suport parental · Creixement · Diferència entre confiança i autoestima · Confiança · Presència física i confiança · Estima · Gestió de l’estrès · Transversalitat · Descoberta d’expressions artístiques · Projectes escènics ambiciosos · Pressions externes · Activitat física · Formació contínua, inspiracions i influències · Viure en imperfecte · Entrada a la vida professional · Necessitat de suport · Construcció d’una identitat · Addicció

Acte IV · Jove adult
No pain, you gain! · Desig profund de millora · Desenvolupament de noves competències · Equilibri entre vida personal i professional · Autonomia – Estimulació – Evolució · Gestió de la salut · Actuació escènica · Actitud i comportament · Creació d’un vincle social fort · Alimentació · Respiració · Una bona posició asseguda · Seguretat i estima · Paciència i perseverança sense obstinació · Transmissió · Entre control i sensibilitat

Acte V · Adult
Projectes col·laboratius i acceptació d’un mateix · Més enllà del fracàs i de l’èxit · Implicació social · Qualitat del son · Meditació dinàmica · Recuperació dinàmica · Concentració i rendiment · Objectiu i motivació · Visualització i pensament positiu · Transmissió del saber fer

Acte VI · Sènior jove
Inspiracions i mimetismes · Gaudir · Saviesa i despreniment · Entre pressió i inspiració · Gaudir encara · Creixement i reconeixement · Memòria, art i identitat · Impaciència constructiva

Acte VII · Sènior
Gestió del temps · Avui serà el meu dia, només he de tocar · Prendre’s temps per sentir · Toqueu com un infant · Actitud positiva per als artistes · Feliç sense motiu com un infant · Més enllà de les normes · MAD – Músics, actors, ballarins · Amor creatiu · Nous artistes · Incertesa del coneixement · Essència de l’aprenentatge musical · Prendre’s temps · Intel·ligència i aprenentatge · Ser un mateix amb els propis defectes

Pròleg

Solal Comparini, violí i art eqüestre

Il·lustració d’Anatomia de l’artista: Músic, actor, ballarí.

L’art eqüestre i la música: dos mons que semblen molt allunyats.

D’una banda, el treball eqüestre, que implica tot el cos del genet, juntament amb el coneixement, el domini i el respecte d’un segon cos, el del cavall.

El genet apassionat es consagra plenament al seu company equí, durant les sessions d’entrenament i de doma, però també en l’exigent rutina diària de tenir cura del cavall i d’atendre’l, i hi crea un vincle únic.

De l’altra, hi ha la música. Pel que fa a mi, vaig triar les cordes: la viola i després el violí, instruments d’un poder emocional innegable, que fan treballar les articulacions en uns quants mil·límetres essencials per crear una música afinada i expressiva. Ens trobem sols amb les nostres exigències i els nostres límits, sovint amb un cos estàtic que s’ha de resignar a repetir durant hores, de vegades fins a desencadenar trastorns funcionals.

En aquell moment tenia 16 anys i em negava a triar entre l’art eqüestre i el violí. Tanmateix, la intensitat del treball físic, les hores passades a cavall fes el temps que fes, el treball tècnic i repetitiu al violí… Malgrat uns mentors increïbles, la manca d’una consciència profunda del meu propi cos va acabar entorpint la meva manera de tocar, i una nova tendinitis em va obligar a fer repòs.

Durant el meu cicle superior al conservatori, el meu cos va començar a patir per totes les exigències que li imposava, una barreja de tensió física i mental. Gràcies a aquest període de qüestionament vaig tenir la sort de començar a treballar amb Marc Papillon a la Clínica dels Músics de París.

La seva passió per optimitzar el gest i per posar el plaer del músic en primer lloc em va canviar la vida fa gairebé 15 anys. Els seus coneixements i la seva manera de transmetre’ls em van permetre domesticar els meus límits i després portar-los més enllà del que semblava possible. La seva visió complementava perfectament el meu treball al conservatori, i també a cavall.

Vaig aprendre a conèixer el meu cos i a fer-ne el meu company d’aventura, fins a poder tocar el violí damunt del meu cavall en llibertat, en espectacle.

En cooperació amb Marc Papillon, vaig portar la independència de les ajudes fins a l’extrem, amb plaer, to muscular i facilitat:

El meu cos, del melic fins a la punta dels peus, està dedicat al meu cavall: el control del pes del cos, el moviment de les cames, l’orientació del còccix i la respiració transmeten significats diferents al meu cavall, que és completament en llibertat. Només la meva veu completa de tant en tant les indicacions.

La part superior del cos ha de romandre flexible i estable, perquè pugui tocar amb l’arquet i fer vibrar les cordes del violí sense estrènyer el mànec amb la mà esquerra, que ha de quedar lliure per lligar les notes, i mantenint el coll lliure de qualsevol contracció que faria impossible l’harmonia. Llavors es pot instal·lar una simbiosi equilibrada entre la part superior i la part inferior del cos.

Aleshores només ens queda, al meu cavall Ti Amo i a mi, deixar-nos anar i crear davant del públic un moment únic, emotiu i artístic.

Gràcies, Marc, per ajudar-me a fer realitat aquest somni!

A tu que llegeixes aquestes línies: espero que trobis en aquest llibre la inspiració per portar més enllà els teus límits físics i mentals, amb consciència i amb plaer!

Solal Comparini

Demaneu el llibre

Anatomia de l’artista
Llibre il·lustrat, 265 pàgines.
Marc Papillon Éditions – 2024

Demaneu el llibre