Una edició original · Una pedagogia del cos en la música
El gest viu
Aprendre, tocar, perdurar
Llibre de 307 pàgines.
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026
El llibre
Contracoberta

Heu après a repetir, corregir, dominar. A buscar la precisió, la velocitat i la regularitat. Però, sota la pressió del rendiment, el gest pot perdre allò que el manté viu: la seva mobilitat, la seva diversitat i la seva capacitat d’adaptar-se.
Entre la dolçor que necessita l’aprenentatge i la duresa de la competició, entre la flexibilitat del que és viu i la violència de la indústria musical, un equilibri es pot trencar. Apareix el dolor, un dit respon pitjor, el control augmenta, el moviment es glaça. De vegades fins a la distonia focal.
Al llarg de disset capítols, aquest llibre proposa una altra manera d’aprendre, de treballar i de transmetre: detectar els senyals febles, variar, fragmentar, tocar amb precisió sense forçar, organitzar millor l’acció i la inhibició, preservar el plaer i l’adaptabilitat.
Fruit de trenta anys d’experiència clínica i d’una cooperació amb músics que han desenvolupat una distonia focal, aquest recorregut es recolza també en aquells que han retrobat un joc lliure. Les seves experiències han permès construir eines útils per als joves músics, per als professionals que volen perdurar i per als qui busquen retrobar un gest fiable, fluid i sense dolor.
Fragment
Pròleg
Des de fa gairebé trenta anys treballo amb músics —principiants, estudiants, professionals o intèrprets consolidats— vinguts de repertoris i d’universos molt diversos. Alguns volen afinar un gest o transformar el seu so; d’altres preparen una fita important, volen retrobar més facilitat o comprendre per què un passatge que abans semblava natural de sobte se’ls resisteix. Molts vénen també, simplement, perquè han comprès que el seu cos és el seu primer instrument i que mereix, per això mateix, una atenció especial.
Un gest musical capaç de perdurar no depèn només de la repetició ni de la determinació. Es construeix en la relació entre allò que el músic escolta, allò que el seu cos organitza, la manera com habita el temps i la qualitat de l’atenció que dedica al que fa. Quan aquestes dimensions cooperen, el gest troba una mena d’evidència: el cos sembla disponible, l’instrument respon i la intenció musical pot circular amb relativament poc esforç.
Prevenir no vol dir viure amb la por de fer-se mal ni vigilar constantment el propi cos. Es tracta més aviat d’aprendre a reconèixer les condicions en què un funciona bé i de saber preservar-les quan la càrrega de treball, les exigències artístiques o les circumstàncies de la vida canvien.
Construir uns fonaments no vol dir reduir la llibertat d’explorar. Al contrari: és el que permet continuar explorant durant molt de temps, fer evolucionar el propi joc sense perdre allò que el fa viu i, any rere any, poder continuar aprenent, tocant i perdurant.
Part I
Cognició i comandament central
1. Observar per prevenir
2. Repetir sense repetir-se
3. Inhibir per precisar
4. El so abans del gest
5. Fragmentar per consolidar
6. Reorganitzar abans de tornar a tocar
Part II
El cos i l’instrument
7. Ritme encarnat
8. Afinar l’instrument al cos
9. Estabilitzar per alliberar
10. Lentitud selectiva
11. Equilibrar l’embocadura
12. Dosificar per perdurar
Part III
L’emoció i els sentits
13. Acollir l’error
14. Celebrar els progressos
15. Alentir
16. Apreciar la robustesa
17. Gaudir i compartir
I també
Epíleg: Romandre viu en el gest
Els disset pilars
Glossari
Referències bibliogràfiques
Demaneu el llibre
El gest viu
Llibre de 307 pàgines.
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026