Una edició original · Concursos, el laboratori del músic encarnat
El guió viu del músic
Imaginar, explicar, tocar
Llibre de 156 pàgines.
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026
El llibre
Contracoberta

I si no tornéssiu a entrar mai més sol a l’escenari?
Abans d’un concurs, d’un concert o d’una audició, sovint una veu interior ja ha escrit el guió: «no estàs preparat», «t’equivocaràs», «el cos et fallarà». Aquest llibre us proposa que reprengueu la ploma per escriure el vostre propi guió.
El guió viu del músic es construeix acte rere acte. Hi cartografieu el vostre programa, simplifiqueu els passatges que es resisteixen i componeu el vostre ritual de preparació; anticipeu les sorpreses per travessar el dia D i el que ve després sense fer-vos mal.
Nodrit de la recerca recent sobre el pànic escènic, l’atenció, l’aprenentatge del gest, el son i la recuperació, però escrit sense argot, aquest llibre s’adreça a vós si prepareu una fita important i voleu viure-la d’una altra manera: oferint la vostra música en lloc de mirar de demostrar el que valeu.
Al llarg de set actes, aprendreu a:
• escriure i després dissipar el vostre «guió negre»,
• treballar menys i millor,
• desplaçar l’atenció cap a la música que voleu compartir,
• compondre un ritual fiable i adaptable,
• respondre a l’imprevist sense que la pel·lícula s’aturi.
Un llibre per tenir a prop i rellegir abans de cada gran cita.
Fragment
Obertura
Creieu que entreu sol a l’escenari. És una il·lusió tenaç, i comença a la porta mateixa del camerino. Agafeu l’instrument, comproveu per última vegada alguna cosa que no ho necessitava, camineu cap a la llum i esteu convençut que allà només hi sou vós. Però hi entreu amb tota una multitud. El vostre cos entra amb vós, amb tot el que ha après i tot el que ha encaixat. Els vostres professors també hi són, els que us van obrir i els que us van tancar: les seves veus no van callar quan es van acabar les classes.
Per a això serveix un guió: no pas per predir què passarà, sinó per posar el futur damunt la taula i poder, per fi, mirar-lo. Mentre es queda dins el vostre cap, dona voltes, s’infla, canvia de forma segons l’hora de la nit. Posat en una pàgina, esdevé un objecte. Un objecte es pot mirar, desplaçar, simplificar, habitar.
Perquè un guió s’assembla menys a una profecia que a un plànol de metro. Té estacions, els moments identificables de la vostra preparació; correspondències, aquells dies en què canvieu de lògica de treball; zones en obres, aquells passatges del programa que sabeu que demanaran desviaments; i sortides, unes quantes, perquè un camí que només preveu una sola sortida no és un camí sinó un passadís.
Ningú no sap per endavant com anirà el dia que pujareu a l’escenari. Però cadascú pot traçar, des d’avui mateix, el camí que hi porta.
Obertura
Sumari
I. Per què escriure el propi guió?
II. El guió que el músic ja s’explica
III. El cervell, aquest dramaturg
Acte 1
Tres mesos abans: construir la base, canviar la mirada
1. El mes sense repertori prioritari
2. El ritme encarnat
3. El laboratori dels hàbits
4. El quadern de les sensacions fiables
5. El que escriviu aquest mes
Acte 2
Dos mesos abans: entrar en el repertori
1. El repertori com a terreny d’investigació
2. Simplificar els passatges complexos
3. Mestre Avorriment
4. Treballar a la taula en lloc d’anar al combat
5. Un retorn alhora
6. Repetició amb pertorbació
7. El que escriviu aquest mes
Acte 3
Quinze dies abans: sentir-se preparat d’una altra manera
1. Fi de les obres pesants
2. Llista de coses que ja no s’han de fer: not-to-do list
3. Els passis com a assajos de vida
4. Preveure les sorpreses
5. L’acord del viu
6. Els aliats
7. El plaer com a indicador tècnic
8. El que escriviu aquests quinze dies
Interludi
Entrevista: un músic escriu el seu guió
1. El relat d’una preparació real
2. Les frases que van canviar alguna cosa
3. El guió oral
4. El concurs ja reeixit d’una altra manera
Acte 4
La vigília del dia D
1. La vigília del dia D no és una última preparació
2. La nit lúcida
3. No és estrès, és excitació
4. El ritual pobre
5. Una última paraula per al cos
Acte 5
El dia D: sortir a l’escenari
1. Despertar sense heroisme
2. El trajecte com a resclosa
3. La meva bombolla a la butxaca
4. L’afinació com a reconnexió
5. El minut abans
6. Proposar en lloc de demostrar
7. L’errada inclosa a la pel·lícula
8. El que escriviu per a aquests dos dies
Acte 6
L’endemà: deixar el resultat al seu lloc just
1. Última nota però no última paraula
2. El guió del sí
3. El guió del no
4. L’endemà investigador
5. La memòria del cos després de la prova
6. La vida continua
7. El que escriviu després
Acte 7
Quan el gest s’escapa del relat
1. I després?
2. Quan el gest defuig
3. Els senyals que es deixen de banda
4. No quedar-se sol
5. El que escriviu
Coda
Continuar escrivint
1. El guió viu com a pràctica regular
2. El músic com a autor del seu camí
Referències bibliogràfiques
Demaneu el llibre
El guió viu del músic
Llibre de 156 pàgines.
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026