Llibres

Una edició original · Concursos, el laboratori del músic encarnat

Mites i realitats

Del cos constret al gest viu
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026
Propera publicació

Coberta de Mites i realitats (edició francesa): una violinista en concert, asseguda davant del faristol. Feu clic per ampliar la coberta.

El llibre

Contracoberta

Bases sòlides per a les vostres recerques

«Posa’t recte.» «Relaxa les espatlles.» «Infla la panxa.» «Deixa caure el pes del braç.» I quan res d’això no és suficient: «Treballa més.»

Cadascuna d’aquestes consignes intenta corregir alguna cosa real. Però, fixades com a regles absolutes, acaben sortint cares: el gest es crispa, el treball es fa feixuc i el dolor s’instal·la de vegades allà on menys l’esperàvem.

Aquest llibre reprèn una per una aquestes idees rebudes (la postura, la relaxació, el pes del braç, la respiració, el dolor, les hores de treball, la repetició, el control) i les confronta amb allò que la clínica, l’anatomia i la recerca sobre l’aprenentatge del gest permeten afirmar avui. No fa el procés a la pedagogia: l’afina.

Nou Variacions, un Interludi en què el cos pren per fi la paraula, i una convicció: la veritable mesura d’una pràctica és la possibilitat de continuar cercant, aprenent i tocant demà.

Fragment

Obertura

El músic treballa. Repeteix, cerca, torna a començar, i quan un passatge es resisteix o s’instal·la un dolor, fa allò que sempre li han ensenyat a fer: treballa més, controla més, intenta relaxar-se més. He treballat amb moltíssims músics, i gairebé no n’he trobat cap a qui faltés voluntat. Gairebé mai no és l’esforç el que us falta. I si el problema no vingués d’una manca de treball, sinó d’allò que us han demanat que treballeu?

Les coneixeu, aquestes frases. Us han demanat que us poséssiu recte i que deixéssiu de moure-us, que relaxéssiu les espatlles i que inflàssiu la panxa; us han ensenyat a deixar caure el pes del braç i a mantenir els canells flexibles i, després, quan res d’això no era suficient, a treballar més. Rebudes a la infància, repetides de vegades als vostres propis alumnes, circulen de generació en generació sense que ningú les torni a qüestionar. Són errors, i és hora de deixar de transmetre’ls.

El més desconcertant és que aquests errors no impedeixen progressar. Avanceu malgrat ells, més a poc a poc del que voldríeu i a costa d’un esforç considerable, i aquest mateix progrés fa difícil el dubte, ja que sembla donar la raó a la consigna. El cap en conclou que n’hi ha prou d’insistir; el cos compensa en silenci, fins al dia que es fa sentir a l’extrem de la cadena, a les mans o als llavis.

Desmuntar mites no sembla gaire positiu, a primera vista. Però deixar de fer allò que perjudica dona resultats que sí que ho són.

Obertura

Sumari

Al músic no li falta voluntat

Variació I

La postura perfecta no existeix

1.1 «Posa’t recte»: la postura com a fotografia
1.2 «Deixa de moure’t»: la postura com a dansa mínima

Variació II

Relaxar no és abandonar

2.1 Rehabilitar la tensió: el cursor del to muscular
2.2 «Relaxa’t»: calma mental, cos tònic
2.3 Control i domini

Variació III

La mà comença abans de la mà

3.1 L’espatlla, arrel del gest
3.2 El pes del braç, una il·lusió
3.3 Canell sostingut, dits relaxats
3.4 El polze i el tou del dit

Variació IV

L’aire no baixa a la panxa

4.1 «Infla la panxa»
4.2 La inspiració que tranquil·litza, l’apnea rehabilitada
4.3 Respirar el ritme: rostre, màscara, llengua, entrada musical

Interludi

El cos pren la paraula

Un professor, un músic, un clínic… i el cos, que per fi deixa de compensar en silenci.

Variació V

El dolor no és una medalla

5.1 El senyal i la prova
5.2 El túnel carpià i les compressions esglaonades
5.3 Repòs, estiraments, escalfament, esport: destriar els rituals

Variació VI

El nombre d’hores no diu gairebé res

6.1 El mite del comptador
6.2 La càrrega real
6.3 Una partitura de treball

Variació VII

Repetir sense repetir-se

7.1 Automatitzar sense encarcarar
7.2 Variar, pertorbar
7.3 Cinc maneres de no repetir-se

Variació VIII

El cervell no obeeix ordres

8.1 Comprendre no és canviar
8.2 L’error, la lentitud, desaprendre: les tres versions del mateix gest

Variació IX

Distonia focal

9.1 El que la distonia no és
9.2 Quan el gest massa après ja no sap canviar
9.3 Mantenir possibilitats: reeducar, prevenir

Coda

Tocar molt de temps

Tingueu cura d’aquest cos: és ell qui tocarà.

Publicació

Mites i realitats
Properament.
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026