Una edició original · Concursos, el laboratori del músic encarnat
Visualitzar i sentir
El cos del músic, un instrument de percepció
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026
Propera publicació
El llibre
Contracoberta

Heu après a escoltar, a corregir, a repetir. Heu desenvolupat una oïda fina i una exigència elevada. Però mentrestant, a l’ombra, s’ha construït un altre sistema: la vostra percepció corporal. Sovint imprecisa. De vegades enganyosa. Sempre activa.
Podeu sentir sense percebre de debò. Controlar i perdre precisió. Respirar i alhora bloquejar-vos. Preparar-vos sense estar realment preparat. I de vegades, sense entendre per què, alguna cosa es desajusta.
Aquest llibre proposa un capgirament: construir primer una imatge interna precisa i diferenciada del gest, i deixar després que aquesta imatge guiï la sensació i l’execució. No es tracta de veure imatges mentals, sinó de donar al cos alguna cosa a què referir-se quan toca.
Escàner corporal, respiració observada, imatgeria cinestèsica, agència musical: un recorregut ancorat en les neurociències del moviment, obert fins a les situacions més fràgils, com la distonia focal.
Obertura
Fragment
Fa anys que toqueu. Coneixeu el vostre instrument millor que la vostra pròpia mà, o almenys això és el que creieu. En coneixeu les resistències, les zones de calor i d’ombra sonora, els capricis segons l’estació i la humitat de la sala. Heu viscut aquells moments en què la música travessa el cos sense que sembli que l’organitzeu, i aquells altres, molt més freqüents, en què treballeu amb acarnissament sense que res no s’assenti de debò.
No el so. No el resultat. Vós: la manera com la pelvis es posa sobre la cadira, el recolzament de la mà sobre la corda o la tecla, la lleugera compressió de l’aire als pulmons abans d’atacar, la tensió subtil de l’avantbraç que precedeix el gest sense que l’hàgiu decidit.
L’ensenyament musical està extraordinàriament desenvolupat pel costat de l’oïda. Aquest refinament auditiu és real, valuós, insubstituïble. Però només representa la meitat del sistema de percepció que us permet tocar. L’altra meitat, la propiocepció, és a dir, la capacitat del cos de percebre’s a si mateix en l’espai i en el moviment, ha quedat, per a la majoria de vosaltres, sense formació, sense atenció, sense llenguatge.
Aquest llibre parteix d’una pregunta senzilla, que potser mai no us heu fet en aquests termes: us sentiu, vós, mentre toqueu?
Obertura
Sumari
El que ja sabeu, sense saber-ho
Variació I
L’escàner: escoltar-se dels peus al cap
1.1 Abans d’agafar l’instrument
1.2 Què significa realment la propiocepció
1.3 L’escàner: instruccions d’ús
1.4 Escurçar l’escàner sense empobrir-lo
1.5 El que l’escàner no és
1.6 L’escàner com a punt de partida permanent
1.7 Variar les condicions de pràctica de l’escàner
1.8 El que els músics noten primer
Variació II
La respiració com a sentit
2.1 El que la respiració fa sense que ningú li ho demani
2.2 La respiració com a reguladora de la percepció
2.3 Integrar la respiració a l’escàner
2.4 La respiració i el to just
2.5 Respiració i presència en l’instant
2.6 Alguns punts d’atenció pràctics
2.7 La respiració com a vincle entre les Variacions
2.8 Un exercici d’integració: l’escàner respirat
Variació III
Imaginar per sentir millor
3.1 Una pràctica antiga, una ciència recent
3.2 Tres formes d’imatgeria, tres usos diferents
3.3 El que la imatgeria auditiva protegeix
3.4 El poder de la imatgeria cinestèsica
3.5 Com practicar la imatgeria cinestèsica
3.6 La imatgeria en la pràctica diària
3.7 Visualitzar per sentir, i no a l’inrevés
3.8 Imatgeria auditiva i imatgeria cinestèsica: aprendre a distingir-les
3.9 Un exercici d’integració: la repetició mental guiada
Variació IV
El que el cos sap sense que ningú li ho hagi ensenyat
4.1 La propiocepció no s’adquireix automàticament
4.2 El que l’instrument fa a la percepció
4.3 La hipermobilitat, un avantatge que pot esdevenir un angle mort
4.4 N’hi ha prou amb la pràctica intensiva per construir la propiocepció?
4.5 Aprendre a sentir abans d’aprendre a reproduir
4.6 La variabilitat com a eina pedagògica
4.7 El que el cos ja sap, i com accedir-hi
Interludi
El ballarí insospitat
Capoeira, dansa africana: el músic, un ballarí que no sap que ho és.
Variació V
El cos que juga amb el so
5.1 Quan el gest produeix el so, i no a l’inrevés
5.2 L’agència musical: una noció clau
5.3 El que revela un experiment de recerca
5.4 La propiocepció al cor de l’agència
5.5 Quan el cos desapareix darrere l’instrument
5.6 Retrobar l’agència en la pràctica quotidiana
5.7 El moviment just, ni massa ni massa poc
Variació VI
Quan el cervell detecta l’error abans que el dit
6.1 Un descobriment contraintuïtiu
6.2 L’alentiment previ a l’error, el que el cos sap abans que la mà
6.3 La negativitat prèvia a l’error, un senyal cerebral abans del gest
6.4 Una vigilància sense retorn auditiu
6.5 El que això canvia per a la pràctica
6.6 Quan la vigilància es torna hipervigilància
6.7 Confiar en el sistema, la confiança com a competència
Variació VII
Quan el sentit del gest es desajusta. Propiocepció i distonia focal
7.1 Un trastorn primer de tot sensorial
7.2 El que la distonia no és
7.3 El mapa cortical que perd les fronteres
7.4 Quan els trucs sensorials alleugen, i el que revelen
7.5 La sobrecàrrega motora com a terreny
7.6 El que poden fer quinze minuts d’estimulació propioceptiva
7.7 Reeducar per mitjà de la propiocepció: principis i orientacions
7.8 El que preparen les Variacions anteriors
Coda
El cos del músic no és l’instrument de la música. N’és la font. Tot comença aquí.
Publicació
Visualitzar i sentir
Properament.
Edició en francès · Marc Papillon Éditions – 2026