Bateria i percussions

Tot comença amb una idea. Potser voleu entrar en una orquestra. Potser voleu portar la vostra manera de tocar a un nivell completament nou.

L’anatomia funcional al cor de la vostra tècnica, al servei de la música!

En la pràctica diària del músic, el cos és una eina al servei de l’expressió musical.

Porta les eleccions i les intencions musicals de l’artista. És el primer vincle entre el seu pensament i els sons que en resulten al final del procés.

Aquest vincle es pot veure alterat per diverses tensions, tant mentals com musculars.

Aconseguir el gest «perfecte» exigeix una correspondència subtil entre la ment i el cos.

Dit d’una altra manera, una simbiosi perfecta entre percepció, intenció i execució.

Aprendre un instrument demana molt de temps, perquè la manera de tocar esdevingui fluida i expressiva.

L’oïda del músic analitza el moment present i envia la informació al cervell, que llavors «dona l’ordre» a les extremitats que intervenen en el gest instrumental.

D’aquest gest neix el so. D’aquest so, i dels que el precedeixen o el segueixen, neix la música.

En aquest fenomen intervenen molts paràmetres:

Respiració – Estrès – Preparació mental – Fisiologia funcional – Capacitats físiques – Sensacions musculars – Tensió – Ergonomia – Posició a l’instrument…

Després d’haver explorat i explicat magníficament tots aquests fenòmens per a altres famílies d’instruments, Marc Papillon s’adreça en aquest llibre als bateries i als percussionistes.

Segons l’estil musical o el context, el «paper» del bateria pot variar molt.

La potència necessària, la finesa del fraseig, la precisió rítmica, la independència i la coordinació són habilitats de la bateria que exigeixen totes un gran domini del cos.

A més, la bateria és un instrument que fa intervenir les quatre extremitats.

Per a un bateria, la coreografia de la facilitat definida per Xavier Gagnepain depèn d’una gran quantitat de paràmetres.

La manera de seure al tamboret i la seva alçada – La subjecció de les baquetes – La disposició dels tambors i dels plats – El control de la respiració i de l’estrès – La posició de l’esquena – La utilització conjunta dels canells, els avantbraços, els braços i les espatlles – L’alliberament després de cada cop – La posició dels peus sobre els pedals – Els turmells…

Tots aquests paràmetres estan relacionats, és clar, amb la morfologia de cada bateria.

Per això em sembla essencial conèixer el propi cos i els diferents grups musculars que intervenen en la pràctica de la bateria.

Sense cap dogmatisme, Marc Papillon es proposa en aquest llibre ajudar-nos a comprendre i a percebre millor els reptes físics, perquè tothom pugui evitar les afeccions massa sovint associades a la pràctica intensiva de la bateria: tendinitis de tota mena, mal d’esquena, cervicàlgies, lumbàlgies…

La claredat de les explicacions i la pertinència de les il·lustracions permetran, n’estic segur, que cadascú s’alliberi de tota tensió, i també que millori alhora la velocitat i la musicalitat, equilibrant aquesta equació increïble que uneix el gest i la música.

Franck Agulhon – Bateria i professor

«Sura com una papallona, pica com una abella»

Aquesta frase de Muhammad Ali, que el gran Roy Haynes em va desxifrar ell mateix establint, com Miles Davis, una analogia entre el bateria i el boxejador, torna sovint a les meves classes, o quan miro d’explicar el swing o el groove a la bateria a alumnes de totes les edats i de tots els nivells: «Sura com una papallona, pica com una abella!».

«Sura com una papallona, pica com una abella!» Per a mi, almenys, això expressa en part allò a què ha d’aspirar el bateria, idealment amb una veritable consciència de com utilitzar el cos de manera òptima. Sentir el ritme és una cosa; traduir aquesta sensació n’és una altra. Al final d’un llarg aprenentatge, el bateria, autèntic cor del grup, hauria d’encarnar, al meu parer, un conjunt flexible i dinàmic, que combini lleugeresa o potència amb una base sòlida, calma amb energia, precisió amb velocitat, sense oblidar mai la música que acompanya o que crea… Així doncs, el dia que un Papillon (papallona, en francès) va trucar a la meva porta, recomanat per un antic alumne en pràctiques a qui havia tutoritzat per al diploma estatal de professor i que havia observat com treballo amb els alumnes, segur que no va ser cap casualitat! O potser sí? Però en Marc Papallona, que em perdonarà el joc de paraules amb el seu cognom, no va venir només a demanar-me un pròleg per al seu darrer llibre. Sense cap proselitisme, tot i que comparteix les seves recerques amb una passió evident (en particular el seu treball de prevenció de la distonia), es va prendre el temps d’explicar-me els detalls del seu treball i del seu enfocament, que concep sobretot com a fisiològicament preventiu. Al llarg de la nostra trobada, em va fer prendre consciència, entre altres coses, de la importància de certs termes, i em va mostrar com paraules mal triades o mal utilitzades podien causar danys reals.

Demanar a un alumne que «relaxi» les espatlles, o parlar d’un canell «deixat anar», expressions que molts professors fan servir cada dia, sembla en efecte absurd per descriure allò que, en realitat, s’ha de controlar conscientment i «sostenir», just el contrari del que es podria entendre per «deixar anar» o «flàccid».

És només un exemple, però si una sola trobada de 30 minuts em va bastar per adonar-me de fins a quin punt els meus tendons estaven acostumats a sostenir el canell (perquè aquest és el seu paper, com mostren clarament les nombroses làmines il·lustrades del llibre que teniu a les mans), imagineu-vos quant pot ajudar aquest llibre els qui busquen respostes i un mètode per dominar millor la respiració, la memòria muscular o l’ergonomia de la seva posició, deixant circular la informació neuronal adequada per a cada gest o microgest necessari a la bateria, ja sigui subtil i suau o, al contrari, enèrgic i sostingut.

Com en la dansa clàssica, els bateries que, asseguts al tamboret, aconsegueixen gestos que respecten una fisiologia del moviment que neix de les espatlles o de la pelvis previndran possibles afeccions. Tenim molts exemples de bateries molt famosos la posició «retorçada» o els gestos visiblement rígids dels quals bé podrien provocar dolors futurs. He observat que les bateries dones, en canvi, sovint estaven ben assentades sobre la pelvis i en general mostraven menys rigidesa.

En tot cas, per a cadascun de nosaltres, la informació adequada per a un tronc sostingut i un gest controlat evitarà les tensions inútils (algunes tensions són útils, però només molt breument) i optimitzarà el treball necessari per desplaçar les extremitats, tot fent que el fraseig, la coordinació o el volum desitjat flueixin amb més facilitat. Aquest llibre, dedicat a cada part important del nostre cos (en imatges acompanyades de textos explicatius), una anatomia a la qual la bateria recorre sovint de manera coordinada, afinarà sens dubte la mirada de tothom i, com en el meu cas, provocarà una presa de consciència salvadora, sigui quin sigui el nivell del lector.

Tota la meva gratitud a Marc Papillon per aquest treball tan reflexionat, que sens dubte en beneficiarà molts, i moltes gràcies per haver-me confiat aquest segon pròleg.

Laurent Bataille – Bateria i professor