Músic, actor, ballarí

Tot comença amb una idea. Potser voleu entrar en una formació que ja existeix o crear-ne una de nova? Potser voleu portar la vostra manera de tocar a un nivell completament nou?

L’anatomia funcional al cor de la vostra tècnica, al servei de la música!

L’art eqüestre i la música: dos mons que semblen molt allunyats.

D’una banda, el treball eqüestre, que implica tot el cos del genet, juntament amb el coneixement, el domini i el respecte d’un segon cos, el del cavall.

El genet apassionat es consagra plenament al seu company equí, durant les sessions d’entrenament i de doma, però també en l’exigent rutina diària de tenir cura del cavall i d’atendre’l, i hi crea un vincle únic.

De l’altra, hi ha la música. Pel que fa a mi, vaig triar les cordes: la viola i després el violí, instruments d’un poder emocional innegable, que fan treballar les articulacions en uns quants mil·límetres essencials per crear una música afinada i expressiva. Ens trobem sols amb les nostres exigències i els nostres límits, sovint amb un cos estàtic que s’ha de resignar a repetir durant hores, de vegades fins a desencadenar trastorns funcionals.

En aquell moment tenia 16 anys i em negava a triar entre l’art eqüestre i el violí. Tanmateix, la intensitat del treball físic, les hores passades a cavall fes el temps que fes, el treball tècnic i repetitiu al violí… Malgrat uns mentors increïbles, la manca d’una consciència profunda del meu propi cos va acabar entorpint la meva manera de tocar, i una nova tendinitis em va obligar a fer repòs.

Durant el meu cicle superior al conservatori, el meu cos va començar a patir per totes les exigències que li imposava, una barreja de tensió física i mental. Gràcies a aquest període de qüestionament vaig tenir la sort de començar a treballar amb Marc Papillon a la Clínica dels Músics de París.

La seva passió per optimitzar el gest i per posar el plaer del músic en primer lloc em va canviar la vida fa gairebé 15 anys. Els seus coneixements i la seva manera de transmetre’ls em van permetre domesticar els meus límits i després portar-los més enllà del que semblava possible. La seva visió complementava perfectament el meu treball al conservatori, i també a cavall.

Vaig aprendre a conèixer el meu cos i a fer-ne el meu company d’aventura, fins a poder tocar el violí damunt del meu cavall en llibertat, en espectacle.

Amb l’acompanyament de Marc Papillon, vaig portar la independència de les ajudes fins a l’extrem, amb plaer, to muscular i facilitat:

El meu cos, del melic fins a la punta dels peus, està dedicat al meu cavall: el control del pes del cos, el moviment de les cames, l’orientació del còccix i la respiració transmeten significats diferents al meu cavall, que és completament en llibertat. Només la meva veu completa de tant en tant les indicacions.

La part superior del cos ha de romandre flexible i estable, perquè pugui tocar amb l’arquet i fer vibrar les cordes del violí sense estrènyer el mànec amb la mà esquerra, que ha de quedar lliure per lligar les notes, i mantenint el coll lliure de qualsevol contracció que faria impossible l’harmonia. Llavors es pot instal·lar una simbiosi equilibrada entre la part superior i la part inferior del cos.

Aleshores només ens queda, al meu cavall Ti Amo i a mi, deixar-nos anar i crear davant del públic un moment únic, emotiu i artístic.

Gràcies, Marc, per ajudar-me a fer realitat aquest somni!

A tu que llegeixes aquestes línies: espero que trobis en aquest llibre la inspiració per portar més enllà els teus límits físics i mentals, amb consciència i amb plaer!

Manon Comparini

L’evolució de l’artista

L’evolució d’un artista no es limita als seus primers anys, com la infància o l’adolescència; continua al llarg de tota la vida adulta i es manifesta a través de canvis físics, mentals i emocionals, sigui quina sigui la seva constitució original o la seva personalitat ja formada. Perquè un punt de referència continuï sent fiable, és essencial que l’artista prengui plena consciència de la seva pròpia evolució, però també de la de les persones que l’envolten i dels canvis de la societat. Aquesta presa de consciència obre un ampli debat sobre la dinàmica entre l’obertura al canvi i les reticències davant de certes novetats o adaptacions.

De la dinàmica instrumental a la respiració, de l’expressió emocional a la gestió de l’estrès, aquest llibre aborda modestament una multitud de temes i convida l’artista a equilibrar tècnica i expressió, rigor i abandonament, en un procés d’aprenentatge i de creixement continus.

«Anatomia de l’artista» vol ser un recurs valuós per a tot artista que desitgi navegar conscientment per les complexitats del seu art i de la seva expressió, i enriquir així la seva pràctica i el seu camí personal amb una comprensió més profunda de la unió entre el cos, el cap i el cor.

Anatomia de l’artista marca l’inici d’una exploració en profunditat dins de la sèrie Anatomia del músic. Aquesta sèrie es proposa examinar totes les pràctiques musicals, posant en relleu les múltiples facetes de la creació artística.

L’objectiu és oferir una visió completa de la música com una disciplina interconnectada, modelada per factors anatòmics, funcionals i interpersonals… Anatomia de l’artista convida el lector a descobrir i apreciar la profunditat dels sistemes que componen la vida de l’artista.