Saxòfons, clarinets, oboès, fagots i flautes

Tot comença amb una idea. Potser voleu entrar en una formació que ja existeix o crear-ne una de nova? Potser voleu portar la vostra manera de tocar a un nivell completament nou?

Mireu amb ulls nous cadascun dels sistemes implicats, per poder després fer-los treballar junts amb facilitat!

L’anatomia funcional al cor de la vostra tècnica, al servei de la música!

«Per fi, una obra precisa i aprofundida sobre la relació entre cos, ment, instrument i música.»

Durant molt de temps, l’ensenyament instrumental es va centrar en el resultat sense tenir realment en compte l’ús del cos en aquesta recerca cega de la perfecció.

Podríem esmentar, és clar, la representació, o la no-representació, del cos a Occident.

Al llarg de les revolucions industrials i de la socialització, aquesta eina meravellosa es va veure confinada al paper de serventa del pensament. Un embolcall carnal dedicat a necessitats estrictament funcionals.

Avui aquesta visió canvia, impulsada pels contactes amb les pràctiques corporals asiàtiques, de l’Orient Mitjà i africanes. Floreixen moltes disciplines físiques que miren el cos amb respecte i intenten elevar-lo al nivell de l’esperit.

Aquesta consideració arriba lentament a la tècnica instrumental i continua sent molt opaca en l’ensenyament musical.

Aquí rau tot el valor del treball de Marc Papillon.

Connectar el cos i l’esperit, el resultat i els camins que cal recórrer per aconseguir-lo, el gest just per optimitzar l’expressivitat.

Aquest llibre és ric en informació precisa sobre l’anatomia del músic, i valuós pel vincle constant que estableix entre reflexió, treball, emoció, gest i psique.

Cada informació anatòmica és un camí obert perquè cadascú trobi eficàcia i justesa ergonòmica, sense caure mai en la rigidesa.

Les nocions de moviment, d’activitat corporal i de to muscular s’hi tracten perfectament.

Algunes idees preconcebudes sobre la relaxació com a credo, com a vocabulari constant del professor, hi són deconstruïdes amb raó.

Com a professor, però també com a intèrpret i improvisador, trobo que aquest llibre respon a una necessitat immensa de coneixement anatòmic i obre possibilitats infinites de reflexió sobre la nostra relació amb el cos. Reforça les intuïcions del professor.

Posar en perspectiva les funcions dels músculs, dels tendons, etc., en la recerca d’un gest equilibrat, compromès i expressiu permet a cadascú forjar les seves pròpies conviccions, el seu mètode i el seu camí, sempre atent al seu cos i a la seva psique.

Florent Pujuila – Clarinetista – Professor

Després de molts anys tocant i ensenyant l’oboè, he comprès, tant personalment com a través dels meus alumnes, que les nostres exigències artístiques, la pressió que patim, sigui externa o interna, i el treball diari intens poden provocar diversos trastorns fisiològics i psicològics, sovint estretament relacionats.

Al llarg d’una llarga carrera, cap músic no s’haurà lliurat del tot de dolors o disfuncions que alterin la seva vida artística, que el frenin o fins i tot interrompin la seva carrera.

No fa gaire vaig constatar que entre alguns alumnes encara regnava un cert silenci: el pudor, la por de decebre i un cert culte a la proesa encara els impedeixen de vegades obrir-se als seus professors sobre els seus dolors o les seves febleses musculars.

No és el menor mèrit d’aquest llibre fer-nos adonar que no estem sols davant d’aquests problemes, i que hi ha solucions, maneres de pensar i de treballar, que ens poden alleujar, alliberar el cos i l’esperit dels seus bloquejos i deslliurar així la nostra expressió musical.

La meva generació podia començar un instrument sense una veritable orientació sobre la bona postura o la respiració, cosa que generava tensions i rigideses.

Els temps han canviat. Però Marc Papillon ens recorda amb raó que les nocions de respiració baixa, de relaxació i d’abandonament, de vegades mal digerides, també porten el seu lot de problemes.

Ajudant-nos, mitjançant esquemes anatòmics senzills i exercicis pràctics, a prendre consciència del nostre cos en moviment i a connectar-lo amb el que escoltem i sentim en el nostre so, Marc també ens tranquil·litza sobre la nostra capacitat d’evolucionar, perquè puguem créixer en llibertat d’acció al servei dels textos musicals dels quals continuem sent els servidors, els filtres temporals.

Jacques Tys – Oboè solista, Orchestre National de l’Opéra de Paris – Professor