Violoncel i contrabaix

Tot comença amb una idea. Potser voleu entrar en una orquestra. Potser voleu portar la vostra manera de tocar a un nivell completament nou.

L’anatomia funcional al cor de la vostra tècnica, al servei de la música!

Per al músic, l’eina essencial és sens dubte, i ho serà sempre, l’oïda. És a través de l’oïda que dona forma al cant interior que li serveix de model sonor. És gràcies a l’oïda que pot jutjar la qualitat del que produeix. I és l’oïda la que comprova que la intenció original es reprodueix fidelment.

Per tant, és una il·lusió esperar que la qualitat d’un gest o la perfecció d’una postura puguin crear per si soles la bellesa d’un so o d’una interpretació. Sense l’oïda que somia, sense l’oïda que vetlla, el cos és impotent.

Però l’oïda faria malament de creure’s totpoderosa. Si descuida el coneixement del cos i del seu funcionament, el músic es priva del mitjà més directe per assolir el seu objectiu. Sobretot, corre un risc important: el de danyar, temporalment o fins i tot de manera irreparable, l’eina mateixa que tant necessita per a les seves ambicions artístiques.

Després d’haver fet jo mateix canvis decisius en el meu enfocament de la postura i en la comprensió dels meus gestos, avui m’adono de com vaig encertar interessant-me per la biomecànica del músic i buscant els qui estudien aquesta qüestió.

Com a violoncel·lista, com a professor i com a director d’orquestra, no puc recomanar prou als meus col·legues i als meus alumnes que hi parin tota l’atenció al seu torn. La seva sola intuïció, o els consells rebuts dels seus professors, no n’hi ha prou. Un coneixement ben fonamentat del que està en joc per al cos els pot estalviar problemes que les hores d’estudi sovint no aconsegueixen resoldre, o que fins i tot de vegades agreugen…

Quan un gest s’inscriu en un procés harmoniós, té totes les possibilitats de traduir-se en una eficàcia molt més gran a l’instrument. Aporta llavors millores reals en la producció del so i facilita molt el virtuosisme, i porta a aquesta sensació de facilitat tan buscada a l’escenari, que m’agrada anomenar la coreografia de la facilitat.

Xavier Gagnepain – Violoncel·lista i professor

Després de l’èxit dels dos primers volums d’Anatomia del músic, dedicats al violí i la viola el primer i als instruments de vent (trompeta, trompa, trombó, tuba) el segon, el tercer volum s’esperava amb impaciència. Està dedicat a l’estudi de l’anatomia i de la fisiologia, aplicades aquesta vegada a la pràctica del violoncel i del contrabaix.

Aquest llibre és obra d’un apassionat. Marc Papillon estima la música i les arts en general, i estima els músics amb qui treballa des de fa anys com a fisioterapeuta.

Com tot apassionat, li agrada transmetre el que sap. Ho fa en els nombrosos congressos en què participa activament, i a través dels cursos de formació i dels tallers que dirigeix regularment a França i a l’estranger. Aquest nou llibre reflecteix aquest compromís amb la transmissió del coneixement i amb la pedagogia per als músics. Els músics coneixen perfectament l’anatomia del seu instrument, com funciona i totes les subtileses tècniques que en treuen els sons, els matisos i els colors més bells. Però el primer instrument d’un músic és el seu propi cos, aquell a través del qual podrà fer servir el seu instrument musical (Aristòtil deia que la mà és l’instrument dels instruments).

I molt sovint el músic no coneix aquest cos, que tanmateix és un dels seus béns més preuats. Ara bé, per utilitzar aquest cos de manera òptima, preservar-lo i no «desgastar-lo» prematurament, conèixer les bases de l’anatomia i comprendre la fisiologia són una necessitat.

Amb aquest llibre, Marc Papillon permet als violoncel·listes i als contrabaixistes (professionals, aficionats i professors) adquirir els coneixements necessaris per construir gestos tan ergonòmics com sigui possible i tan respectuosos com sigui possible amb l’anatomia i la fisiologia. Només a aquest preu, el del coneixement del cos, es poden evitar els riscos de trastorns lligats a la pràctica instrumental (tendinopaties, síndromes de mal ús, síndromes de sobreús i altres afeccions professionals).

Després dels violinistes i els violistes, després dels instrumentistes de vent, els violoncel·listes i els contrabaixistes tenen ara la sort de disposar d’un llibre molt pedagògic que els dona els coneixements essencials per comprendre el gest instrumental. Cada concepte s’explica amb molta claredat; cada pàgina de text té al davant una pàgina d’il·lustració molt clara que combina fotografia i dibuix. Els terapeutes, i en particular els fisioterapeutes, també hi trobaran moltes claus útils per tractar els seus pacients músics.

Esperem que aviat altres instrumentistes es beneficiïn de nous volums!

Yves Le Bellec – Cirurgià de la mà

Com a improvisador, sempre he intentat ser tan lliure com fos possible en la música que toco. Sempre hi he treballat, procurant desenvolupar la meva oïda musical per alliberar-la de qualsevol bloqueig.

Tanmateix, durant les meves sessions d’estudi, sol o amb un grup, vaig veure clar que l’oïda sola no tenia el poder d’alliberar el meu discurs musical. El cos també hi tenia alguna cosa a dir. Així doncs, vaig començar a observar-lo mentre tocava, i vaig intentar comprendre’l.

Per què alguns gestos a l’instrument eren més difícils que altres, tot i que intentava aplicar el que m’havien ensenyat els meus professors?

Com era possible que hagués arribat a un nivell tècnic força alt, capaç de tocar frases molt exigents i/o a tempos ràpids, mentre que algunes frases en un registre suposadament accessible de l’instrument em costaven més de tocar perfectament?

El meu cos va resultar essencial per a la meva percepció del tempo, per a l’afinació, per a la resistència i per al treball del so.

Em vaig adonar que un estudi empíric del meu comportament físic mentre tocava no n’hi havia prou. Necessitava una comprensió tècnica de com funcionen els meus músculs, les meves articulacions, la meva respiració… per eliminar per fi els darrers obstacles a la llibertat que busco en aquest instrument tan exigent!

Étienne Renard – Contrabaixista